31.
afitorar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fisgar, arponear. 2 afitorar amb la vista (o amb els ulls) fig [algú] devorar (o comerse) con los ojos (o con la vista) a. 3 afitorar amb la vista (o amb els ulls) [alguna cosa] clavar la mirada (o la vista) en, mirar de hito en hito. [...]
|
32.
martinet
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 tecnol martinete. 2 constr [per a clavar estaques] martinete. 3 mús [del clavecí] martinete. 4 martinet blanc ornit [Egretta garzetta] garceta. 5 martinet de nit (o de garrofera, o d'olivera) ornit [Nycticorax nycticorax] aldorta, martín del río, martinete, zumaya. 6 martinet menut ornit [...]
|
33.
fixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [clavar, enganxar] fijar. Fixar un rètol a la paret, fijar un cartel en la pared. 2 [l'atenció, el pensament, la mirada] fijar. 3 fig [establir] fijar, establecer. Ha fixat la seva residència a París, ha fijado su residencia en París. 4 fig fijar, determinar. Fixar un preu, una data, fijar [...]
|
34.
bigoti
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bigote. 2 gràf [motiu ornamental] bigote. 3 pl bigotes, boceras f. 4 caure de bigotis pl caer de bruces. 5 clavar pels bigotis pl fig [reprotxar] echar en cara. Sovint li clavava pels bigotis les seves absències, a menudo le echaba en cara sus ausencias. 6 fregar pels bigotis pl fig restregar [...]
|
35.
ungla
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[propensió a robar] uña. 10 a l'ungla ant al pie de la letra. 11 clavar l'ungla fig clavar. Aquell botiguer m'ha ben clavat l'ungla, aquel tendero me ha clavado a base de bien. 12 escurar-se les ungles limpiarse las uñas. 13 fer córrer l'ungla (o fer l'ungla) fig i fam [robar] echar el guante a algo. 14 fer [...]
|
36.
llauna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 hojalata, lata, hoja de lata. 2 [recipient] lata. Una llauna d'oli, una lata de aceite. 3 [amb un nombre o lletra gravats] placa. 4 [greixera] besuguera. 5 clavar (o donar) una (o la) llauna dar la lata (o la murga, o la tabarra, o la matraca, o el tostón, o el rollo). 6 donar la llauna (a [...]
|
37.
plantar 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un esqueix, una llavor] plantar. 2 [una estaca, etc] hincar, clavar [en tierra], plantar. 3 [una tenda] plantar, fijar, montar. 4 [enganxar] pegar, fijar, plantar. Han plantat un cartell a la porta, han pegado un cartel en la puerta. 5 [col·locar] colocar, poner. 6 fig i fam [un cop, una [...]
|
38.
dent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dientes. 6 clavar les dents [mossegar] clavar los dientes, hincar el diente. 7 cruixir (o petar) de dents algú [pel fred, la por] dar diente con diente, castañetearle los dientes a alguien. 8 cruixir (o petar) de dents algú [de ràbia, d'irritació] crujirle (o rechinarle) a uno los dientes. 9 deixar-hi les [...]
f 1 anat diente m. Dents sanes, dientes sanos. Una dent de llet, un diente de leche. 2 [en forma de dent] diente m. Les dents d'una serra, los dientes de una sierra. 3 [pic agut i aïllat] pico m, diente m. 4 gràf i tecnol diente m. 5 anar armat fins a les dents fig i fam ir armado hasta los dientes. 6 clavar les dents [mossegar] clavar los dientes, hincar el diente. 7 cruixir (o petar) de dents algú [pel fred, la por] dar diente con diente, castañetearle los dientes a alguien. 8 cruixir (o petar) de dents algú [de ràbia, d'irritació] crujirle (o rechinarle) a uno los dientes. 9 deixar-hi les dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos. 14 esmolar algú les dents fig i fam aguzar alguien los dientes. 15 no arribar a les dents [un menjar] no haber para un diente. 16 no passar de les dents algú fig i fam no poder ver ni en pintura a uno, tenerlo atragantado, tenerlo entre dientes. 17 parlar entre dents [sense entendre's] hablar entre dientes. 18 prendre a dents [una cosa] poner los cinco sentidos en. 19 riure de les dents enfora fig i fam [sense sinceritat] reír de dientes afuera. 20 sortir-li les dents [a un nen] echar (o salirle) los dientes. 21 tenir (o venir amb) les dents esmolades fig i fam tener (o venir con) las uñas fuera. 22 tenir les dents llargues (o tenir bona dent) fig [tenir molta gana] tener buen diente (o buen saque). 23 tenir una dent corcada tener una muela picada (o un diente picado). |
39.
morro
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
romperse) los morros, dar (o darse) de narices, dar (o caer, o darse, o caerse) de hocicos (o de bruces), besar el suelo (o la tierra). 8 clavar (o fotre, o fregar) pels morros fig [rebutjar] refregar (o refrotar) por las narices. 9 clavar (o fotre, o fregar) pels morros fig [retreure] echar en cara. Quan [...]
|
40.
vista
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [sentit] vista. 2 [mirada] vista, mirada. Clavar la vista sobre algú, clavar la vista sobre alguien. 3 [acció de veure] vista, visión. El mur impedia la vista del carrer, el muro impedía la vista de la calle. 4 [paisatge, panorama] vista. 5 vista, vistas pl. Aquest pis té vista sobre la plaça [...]
|